Este maldito sistema en el que eres solo la mercancía que transforma el trabajo en capital. A toda costa y sin ninguna otra contemplación.
> Listening: Gallows – Grey Britain // Marilyn Manson – The high end of low> Reading: El viaje del elefante – José Saramago // Arcane 17 – André Breton
> Watching: Dollhouse
ueeeiii!!
2Lineas d puraaa veritat!!i pokets q ho veuen!!
Breuuu pr intens el blog!!
salut!!!
Hombreeeee Jonathan! Tu per aquí, benvingut!
Fa 3.582 anys que no sé res de tu, a veure si algun dia coincidim!
Es un sistema pervers, crec k tots hi estarem d’acord, però, i es una opinió personal, kualsevol moviment postrevolucionari akostuma a transformar-se en el temps tb en kelkom pervers, no he cregut mai k un sistema o altre sigui mes bo o mes dolent, penso k els sistemes son perversos pk els homes ho som, l’home es capaç d les mes increibles meravelles i tb per desgràcia d les més grans maldats, és la nostra naturalesa
L’home pot tenir una naturalesa dual, totalment d’acord, sí. (Tot i així hi continuo creient). Però no comparteixo aquest punt de vista de que “és igual quin sistema hi hagi perquè els homes perversos l’acabaran fent malbé”. No em puc conformar a aquesta impassivitat.
No voldria pas entrar massa en idees polítiques, unes pinzellades nomès, però jo no puc defensar el sistema capitalista. En prefereixo un altre totalment diferent que lliuti per exemple contra el militarisme, la guerra imperialista, pels drets dels treballadors, el dret a un treball digne, pels drets de les dones… i tot això portat a terme amb base a un trencament amb l’estat.
Pot sonar a vella lluita potser. Però a mi em sembla que tal i com estan anant les coses a hores d’ara… no cal seure a veure més “perversió humana”.
es la verdad. es un tema dificil porque por cambiar este sistema hay que revulocionar todo.
un abrazo solet!
Un día me cuentas como está el tema en Italia…
No es tracta d defensar o no el sistema capitalista sinó de k cada un dins d les seves limitacions pugui adoptar rols diferents sobre coses establertes, sense entrar a discutir sobre sistemes, penso k akesta revolució es té k començar pel k mes aprop tenim, nosaltres mateixos i després al entorn k més aprop tens (familia, amics, comunitat) es aleshores quan un moviment així pot agafar dimensions, anar a buscar el trencament amb l’estat només es possible si avans un a trencat amb les seves propies limitacions i les del seu espai més proper.
PD Per a k aixó no s’allargui en excés proposo un tema sobre el k debatre:
Les migracions Indoeuropees durant els periodes d la Halstat i la Tenné
Petons
Entrar a discutir sobre sistemes… per que no? Alhora de posar-te a defensar qualsevol cosa em sembla que primerament el més necessari es tenir clares les bases del que vols defensar. I desprès, llavors si, dins de les limitacions de l’entorn de cadascú, fer-hi el que es pugui.
Està clar que no es comença a lo grande. Però em sembla més que justificat tenir una idea clarísima, formada i considerada de quines idees i orientacions pròpies té cadascú.
Sobre les migracions indoeuropees… tot el tema per a tu, que jo no en tinc ni idea